Entrades Més Llegides

Plagi?

Publicat per Àlex a les 19:20 del dissabte, de gener 24, 2015
Avui, com aquell qui no vol la cosa, m'he decidit a escriure alguna cosa. I just posar-m'hi he vist que tenia uns quants esborranys que, no sé per quins set sous, en el seu dia no vaig publicar. Aquest n'és un d'ells. Un particular homenatge al Mite de la Caverna de Plató:
S'entreveu una escletxa de llum que intenta obrir-se camí en l'habitació. La mires, no sabent si donar-li un cop de mà o privar-la de les seves intencions. De moment restes immòbil, contemplant-la, com fins ara. Saps que la llum ha cegat a més d'un i no en vols ser la seva propera víctima, prefereixes deixar-la fer. Per ara et sembla més que suficient el fet de només entreveure les ombres del teu voltant. Sols esperes el moment precís per obrir la finestra de bat a bat. Saps que mica en mica aquest moment es troba més i més a prop.
I el moment va arribar, vas decidir arriscar i vas guanyar.

Vance Joy - Ripitide

7 Anys de Bloc

Publicat per Àlex a les 2:27 del dimarts, de desembre 16, 2014
Sembla mentida com passen els anys. Aquest bloc va néixer el dia 12/11/2007. El què significa que fa poc més d'un mes que aquest raconet va complir set anys.
Set anys en els quals hi ha hagut una mica de tot i en els que la vida m'ha donat mil voltes. Potser semblen poc, però no en són pas pocs. En tot aquest temps el món ha canviat moltíssim i el bloc ha estat un testimoni més d'aquesta transformació.

Tendim a celebrar més efusivament aquelles xifres que són rodones i exactes, els 5, els 10, els 25, els 50... A mi, per variar en les meves peculiaritats, m'encanta fer i celebrar les coses a la meva manera. I com que el número 7 és un dels meus preferits he cregut convenient no passar per alt aquest aniversari, encara que sigui una mica tard.

I si la cosa va d'aniversaris, enguany se n'han complert vint de la publicació de l'àlbum Definetely Maybe d'Oasis (I per tant, vint anys que els vaig descobrir). És una d'aquelles obres que no poden faltar a la discografia de qualsevol amant de la música pop/rock.

Aquesta va per mi!
Oasis - Live Forever

#Instagram #Selfies #Etc

Publicat per Àlex a les 17:22 del dimecres, d’octubre 29, 2014
He de confessar que fins fa no gaire la fotografia mai m'havia atret massa. Era d'aquelles coses que m'agradaven però a què no hi dedicava gaire atenció. Però ja fa un temps que sí que hi dedico més atenció. Fins i tot podria dir que m'hi estic aficionant una mica, encara que a nivell amateur i sense grans càmeres ni res per l'estil.

L'augment d'aquest interès ha estat bàsicament i sobretot per l'afició que hi té la meva dona. Encara que també hi ha contribuït en menor influència el senyor Instagram.

I això que en sóc un usuari bastant primerenc, però trobo que és una de les aplicacions més interessants i entretingudes que existeixen. Ja ho diuen que...
Val més una imatge que mil paraules
La seva popularitat ha vingut acompanyada de la de les #selfies, de les quals no en sóc gaire amant. No tant pel fet de fer-se una autofoto sinó pel tipus d'autofoto que acostumen a ser (pits, culs i músculs). Per no parlar de les animalades que arriba a fer la gent de vegades per fer-se'n una d'original, arriscant fins i tot la vida.
No res, em sembla que m'estic fent gran...

Paris, Juin 2010 (Part 2)

Publicat per Àlex a les 21:37 del dilluns, d’octubre 06, 2014
Comencem doncs a parlar del viatge. He decidit estructurar l'entrada cronològicament per deixar-me el mínim de detalls. També dir que hi ha recollits els llocs més visitats i populars de la ciutat, però alhora racons no tan mencionats ni coneguts i que també valen moltíssim la pena. Foren set dies i sis nits molt intensos i especials. Preneu-vos quatre til·les que la cosa va per llarg...



Dimecres dia 16.

Arribem a París a mitja tarda. I el primer que hem de fer és anar a recollir les claus del pis de la nostra bona amiga que ens facilita allotjament. Com que l'amfitriona es troba treballant en una botiga situada al bell mig de la selecta Rue du Faubourg Saint Honoré, aprofitem per fer una primera presa de contacte amb la ciutat, impregnant-nos del París més glamurós.

Ja no ens dóna temps per massa més, fer alguna compra i un tomb pel nostre barri (15ème), desfer les maletes i acomodar-nos amb un fantàstic sopar de benvinguda.

Dijous dia 17.

Ens llevem aviat per aprofitar el temps, i com que fa mínimament bon dia què millor que visitar un parc encantador? El Domaine National de Saint-Cloud ens espera.

Ens sorprèn molt gratament i ens hi estem un bon grapat d'hores passejant pels seus captivadors jardins. 

Com que avui la cosa va de jardins, decidim seguir, visitant el Jardin des Tuileries, on ens comença a canviar la sort amb el temps. Comença a ploure, però el somriure i la il·lusió per seguir visitant llocs especials no defalleix.
Un cop dinats, la pluja ens dóna una mica de treva, així que ens n'anem passejant fins al Louvre. No hi entrem, perquè ens falten hores per tot, això sí, la visita a la piràmide invertida ha estat obligatòria.

La pluja apreta. Decidim anar a veure l'exposició temporal Crime et Châtiment, conjuntament amb el museu on es troba que és el d'Orsay, una antiga estació de tren ben conservada.

Ben cansats decidim posar fí a les visites per avui, ha estat un dia intens i demà hem de seguir.

Divendres dia 18.

Avui ens hem plantejat moure'ns per la zona de l'Île de la Cité. Ja d'entrada, ens dirigim cap al monument més visitat de tota França, la catedral de Nôtre Dame. A aquestes alçades no direm res que no s'hagi dit ja sobre ella.

Després dinem en una petita zona enjardinada tocant a la catedral, la Place Jean XXIII. Seguim amb una passejada per l'Île Saint Louis direcció a la Sainte Chapelle, on comprem l'entrada conjuntament amb la de la Conciergerie (el pack ens surt bé de preu).

Personalment vaig quedar meravellat amb els vitralls de la Sainte Chapelle, i això que es trobava en fase de restauració i hi havia una part oculta rere una bastida. Definitivament, és una petita gran joia del gòtic francès.
El mateix em va passar amb la Conciergerie (antiga presó de la ciutat), em va sorprendre molt gratament, caminar entre les seves parets carregades d'història em va traslladar a èpoques pretèrites.
De la Conciergerie ens dirigim a fer les quatre fotos de rigor a la Place Saint-Michel i a remenar entre els llibres de les fantàstiques llibreries del Boulevard.

Per acabar el dia ens n'anem a l'esplanada de Beaubourg, a contemplar la moderna arquitectura del Centre Pompidou, tot degustant una delicieuse Crêpe au Nutella.

Dissabte dia 19.

Ha arribat el gran dia, estic encantat amb tot el que he visitat fins avui, però no es pot anar a París sense visitar la gran Tour Eiffel, i això és el que farem avui.

Feia molt de fred, fins i tot més que els dies anteriors ja que a més feia vent. Potser aquest fet ens ajudà a no haver de fer massa temps de cua (mitja hora aproximadament). I valgué la pena, sí senyor. Vistes magnífiques, no hi havia angle de la ciutat que se't pogués escapar des de dalt. La llàstima fou l'aire fred que feia que inconscientment tinguéssim pressa en moure'ns per les altures.

Dinem estirats a la gespa del Champ de Mars, als peus de la torre, romàntic a més no poder.

Seguim, i ens dirigim a la imponent Madeleine, i ja que hi som fem una volta pel París dels grans Boulevards, i com aquell qui no vol la cosa descobrim l'església de Saint Agustin, a la qual val la pena fer-hi una ullada a l'interior.

Posem un punt i seguit tornant a casa per sopar i carregar piles. Per acabar d'arrodonir el dia anem a visitar l'Arc de Triomphe. Ja ens agafa fent-se de nit, així que podem contemplar les vistes nocturnes de París, i a les 22:00 en punt, voilà! Les llums destellants de la Tour Eiffel.

Ja cansats, ens dirigim a agafar el metro, però amb la calma, gaudint de l'encant de París la Nuit i dels Champs Élysées.

Diumenge dia 20.

Per començar el dia fem un tomet pel Marché Grenelle. Avui també sembla que plourà així que agafem la línia 13 del metro amb destí Saint-Denis.

Només baixar del metro un incident no massa agradable amb un ciutadà fa adonar-me que ens trobem en un lloc un pèl marginal. Però la seva basílica s'ho val, creieu-me; una de les moltes sorpreses del viatge. Això sí, em va impactar lo bruta i ennegrida que estava la façana, però per dins és senzillament espectacular.

Acabem la visita a la catedral i ara ens dirigim cap al bohemi i pintoresc barri de Montmartre al cim del qual es troba el Sacré Coeur.

Dinem passant un FRED TERRIBLE, en un parc darrere del Sacré Coeur, acompanyats d'un grup de vuit o nou persones que es trobaven fent una mena d'assemblea estranya, tenien tota la pinta de ser d'alguna secta desconeguda.

Seguim, passejant pels encantadors carrers de Montmartre, entre riuades de gent per tot arreu. A la Place du Tertre ens impregnem de l'ambient artístic, tot contemplant els pintors i les seves obres, impossible no enamorar-se'n.

Avui el cansament ja va fent estralls, així que decidim anar a veure el Moulin Rouge per fora i per avui deixar-ho aquí. Demà serà el darrer dia sencer que serem aquí i valdrà la pena estar al 100% per aprofitar-lo.

Dilluns dia 21.

Comencem el dia amb la visita a la genial exposició Munch ou l'Anti-Cri, a la Pinnacothèque de Paris. Una bona mostra per veure que Munch és molt més que El Crit.

Seguim amb una passejada per la riba del Sena, xafardejant entre les parades de segona mà que hi ha. Fem cap al bulliciós Barri Llatí, on descobrim l'església de Saint-Severin.

Aquí ens n'adonem que avui és el Dia Internacional de la Música ja que a cada racó hi ha grups tocant al carrer, un ambient d'allò més festiu i simpàtic. També ens topem amb personatges peculiars que quatre anys després encara recordem.

A la tarda decidim tornar als peus de la Tour Eiffel i visitar el Trocadéro per gaudir de les seves vistes i immortalitzar-les amb unes quantes fotografies.

Dimarts dia 22.

Avui malauradament ens en tornem cap a casa, no sense abans fer una passejada pel Jardin du Luxembourg i voltants, una bona manera d'acomiadar-nos d'aquesta ciutat que ens ha captivat. Fa un dia exquisit, el millor de tots set dies que hem passat a París, però per desgràcia no ens queden més hores per gaudir-lo. Ens toca fer les maletes i anar amb antelació suficient cap a l'aeroport de Beauvais per agafar el vol de tornada.


I fins aquí. Ens van quedar força coses per visitar, com bé poden ser l'Opéra o el Louvre entre d'altres, però ja vam marxar de París sabent que algun dia hi tornaríem, com així va ser. És ben cert que fan falta mooolts dies per descobrir tota la ciutat, així que em dono per més que satisfet en aquesta primera presa de contacte.

Si heu sobreviscut a tanta lletra només donar-vos les gràcies per aguantar aquest empatx. No m'agrada fer entrades tan llargues perquè acaben resultant bastant feixugues, però el que tampoc volia és repartir-ho encara més, i què coi, el nostre primer viatge a París junts s'ho val! :) Així que GRÀCIES altre cop.
Tag : ,

Kingzone SM-N9002

Publicat per Àlex a les 20:39 del diumenge, de setembre 28, 2014
Lo prometido es deuda, per tant, avui que fa mig any que tinc el mòbil, en faré una mica de valoració:

El KINGZONE SM-N9002 és una rèplica exacta del SAMSUNG Galaxy Note 3, inclús les carcasses li van bé. Aquestes en són les seves característiques principals:

Tipus: Smartphone 3G
Sistema operatiu Android 4.2
CPU: MTK6582 Cortex-A7 Quad Core a 1,5 GHz
GPU: PowerVR SGX544MP
RAM: 1 GB
ROM: 8 GB (7.26GB disponibles)
5.7 polzades HD capacitiva (2 punts), resolució de la pantalla 1280 x 720
Freqüència de xarxa: GSM 850/900/1800/1900 MHz WCDMA 850/2100MHz
Dual SIM
Dues càmeres, frontal de 2.0 MP posterior 13,0 MP (la posterior amb flash y enfocament automàtic) Wifi
Gravetat/ llum / proximitat Sistema de Detecció
Funció FM/MP3/MP4/Bluetooth/GPS/OTG

Bateria: 3200 mhz
Dimensions: 15,1 x 8 x 0,8 cm
Preu: 130€ aprox.

D'entrada, el que més por i dubtes em generava era la seva mida. I la veritat que en un primer moment em va semblar ENORME, però ràpidament m'hi vaig acostumar i ha acabat resultant la mida ideal.

La pantalla és genial, molt bona resolució i il·luminació, 5,7 polzades donen per moltíssim.

Pel que respecta a la memòria ROM potser es queda una mica curta, però sempre pots ampliar-la mitjançant targeta SD de fins a 64 Gb.

Pel que fa al processador i memòria RAM, no són l'últim crit, però no en tinc cap queixa. El mòbil va molt fluid i pots tenir 40 aplicacions alhora obertes que no es satura. Per l'ús que jo li dono em va genial. No sé la resposta que pot tenir amb jocs força exigents gràficament, però amb les aplicacions ja us dic que cap problema.

La bateria també és un punt fort. Aguanta un dia perfectament amb un ús considerable, 3,5 hores de pantalla. Amb ús moderat dos dies perfectament. M'ha sorprès gratament tenint en compte la gran pantalla que fa que consumeixi força bateria.

El GPS i el Wifi, així com la cobertura (que al final hauria de ser el més important), força correctes.

Les càmeres sí que em van decebre una mica. La posterior és prou bona en fotografies diürnes, en les nocturnes fatal per la poca potència del flaix. La càmera davantera ha estat l'únic problema que m'ha donat el mòbil. La primera setmana se'm va embafar per l'interior, i a dia d'avui encara segueix igual.

En resum, un força bon mòbil a un preu més que assequible.

PROS: -Preu                                                                 CONTRES: -Càmera davantera
            -Resolució i mida de la pantalla
            -Bateria

Fins aquí el rollo patatero de hoy!
Tag : , ,

Bicho Raro

Publicat per Àlex a les 14:42 del diumenge, de setembre 21, 2014
Avui faré una confessió un pèl temerària en els temps que corren. M'agrada la política. És més, m'encanta la política. Parlo de la política, no de corrupció, ni tripijocs, ni males arts.

El problema i el descrèdit que viu la política avui en dia no crec que li sigui atribuïble exclusivament. El que està podrit, el que no té massa principis, el que té pocs escrúpols, el que és corruptible, no és altra cosa que la pròpia societat. La política tan sols és un mirall on ens veiem reflectits i on ens cau la cara de vergonya en veure de què som capaços quan tenim una mica de poder.

Però aquesta no és la política que m'agrada. El que m'agrada són els debats d'idees, escoltar els arguments de totes les parts i treure les pròpies conclusions. Sóc dels pocs que s'empassarien tot el debat sobre l'estat de la nació. Sóc d'aquells que si pogués em miraria totes les tertúlies polítiques possibles. Sóc d'aquells que sempre estan pendents dels sondejos demoscòpics i de la seva evolució. Sóc dels que xalen com nens a les nits electorals i es passen les nits pendents de l'escrutini.
Avui per exemple, aquí em teniu escrivint quatre línies, amb el 324 de fons, escoltant mítings com moltes vegades faig, avui dels socialistes a la Festa de la Rosa, emprenyant-me per algunes coses que sento, assentint en d'altres.

Sí senyors, ho confesso, sóc un bicho raro.

Anys 80

Publicat per Àlex a les 14:41 del dijous, de setembre 18, 2014
"Cualquier tiempo pasado fué mejor"

Tendim a idealitzar temps passats. Jo no especialment, encara que sí musicalment. Em fascinen els anys 80. Crec que fou una dècada molt prolífica i a la vegada variada. De l'estètica millor no parlar-ne gaire, força extremada i poc convencional.

Amb aquesta idealització potser hi té a veure el fet que gran part de la meva infància transcorregué durant aquesta meravellosa dècada. No són pocs els dies que sense solta ni volta comences a recordar. Una cosa et porta a una altra, i des d'una cançó dels Spandau Ballet fas cap a aquells dibuixos animats que els dissabtes i diumenges tarda, després de dinar, mai et perdies. I és clar, el cervell no pot deixar-ho allí i acabes, sense saber com hi has fet cap, recordant aquella llauna de CocaCola ballarina que tenien a l'estanteria del bar del poble. I segueixes, i te'n recordes d'aquella pel·lícula que en el seu dia et va fascinar i que els seus efectes especials ara et semblen ridículs. I llavors et ve a la memòria...∞

Si sou dels meus, internet i Youtube en concret acaben resultant contraproduents perquè resulta ser un no parar, de videoclip en videoclip y tiro porque me toca.

Los Piratas - Años 80

París, Juin 2010 (part 1)

Publicat per Àlex a les 14:40 del diumenge, de setembre 07, 2014
Era juny de 2010. Amb un desengany/putada dels grossos a l'esquena vam decidir anar-nos-en uns dies a París. Per oblidar? Per fugir de la realitat? Per refer-nos del sotrac? Per desconnectar? Per recarregar piles? Per gaudir? Per tot una mica, la veritat. Però sobretot per descobrir una de les ciutats més encantadores del món. En tenia molt bones referències per part de molta gent, així que les expectatives eren força altes, i es van complir de sobres.

L'allotjament fou a casa d'una bona amiga, cosa que en una ciutat cara com és París, és de molt agrair. Aquest mateix fet ens permeté no patir massa pels àpats, sobretot pels sopars ja que pels dinars, la majoria de dies, vam anar tirant a base d'entrepans, fets de les tradicionals baguettes i formatges francesos, gentilesa de l'amfitriona.

Pel que sí que vam patir fou pel fred. Vam passar un fred de collons!! Sobretot tenint en compte que era la setmana prèvia de Sant Joan, per tant ens havíem emportat roba per tapar-nos però no pas per anar abrigadíssims com ens hauria calgut. No va gelar, però sí ploure més d'un dia, a més de vent i temperatures baixes.

Pel que respecta al planning del viatge fou perfecte. La guia hi havia dedicat una bona colla d'hores, i el fet que ella ja havia visitat la ciutat amb anterioritat en 3 ocasions fou perfecte per no perdre'ns gaires dels llocs més coneguts, especials i encantadors de la ciutat.

Us podria parlar de la llarga llista d'edificis, monuments i indrets visitats, i ho faré, però en la propera entrada!  TO BE CONTINUED...


Tag : ,

Viatjar

Publicat per Àlex a les 15:54 del dijous, de setembre 04, 2014
Quan parlem de gustos, aficions i coses que ens agraden tots tenim les nostres. Però una de les que compartim gairebé tots els humans és viatjar. Això sí, cadascú amb el seu estil i les seves motivacions.

Pel que a mi respecta, reconeixo que sóc fàcil de complaure, ja que a gairebé tot arreu hi trobo el seu encant, i per tant és difícil i estrany que d'un viatge en torni decebut o desencantat.

He de dir que encara sóc un novatillu en aquesta afició, perquè m'hi he posat tard. Fixeu-vos que fa poc més de quatre anys del meu primer viatge a l'estranger, però estic molt content perque en aquest temps m'hi he posat i de valent. És tenir quatre dies lliures i aprofitar per fer una escapada on sigui.

Doncs aquesta entrada és per encetar una nova etiqueta, la de viatges, en la qual parlaré dels llocs visitats i anècdotes viscudes. 

De moment, teniu un petit tastet del darrer viatge a Noruega i Suècia en les fotografies que tinc a l'Instagram.
Tag : ,

Una de mòbils xinus...

Publicat per Àlex a les 16:13 del dissabte, d’agost 30, 2014
Avui vull parlar de mòbils. Ja fa uns quants anys vaig publicar alguna entrada que també hi feia referència, però avui l'enfocaré de manera molt diferent, ja que aquest món ha canviat moltíssim des de llavors.

No sé si algú de vosaltres s'ha atrevit a comprar un mòbil xinès... Jo sí ho he fet, i per partida doble, i en aquesta entrada vull donar-vos quatre pautes per si us hi acabeu decidint, ja que el principal avantatge és que per poc més de cent euros pots aconseguir un bon mòbil a l'alçada de les grans marques que aquí ens costen de 400€ en amunt.

Abans que res, si no voleu acabar bojos per la quantitat i quantitaaaat de mòbils que hi arriben a haver, hauríeu de marcar-vos un pressupost i una mínima idea de les característiques que voleu que tingui el mòbil: mida (sobretot de la pantalla), durada de la bateria, càmeres, memòria RAM i ROM.

Una vegada tinguem una mínima idea del tipus de mòbil que volem, ara en el que ens hem de fixar és on comprar-lo. Hi ha moltíssimes pàgines que s'hi dediquen i de les quals podeu trobar crítiques i informació només googlejant una mica. Les que jo puc recomanar per haver-hi realitzat alguna compra i no haver tingut cap tipus de problema són MyEfox, Igogo.es i TinyDeal.

Sobretot ens hem de fixar que acceptin pagament per PayPal (aquestes tres ho fan), ja que és un mètode de pagament amb garanties per si hi hagués algun problema amb la nostra compra. Si no teniu compte de PayPal és molt recomanable que us n'obriu un.

Pel que fa a mètode d'enviament, sempre és aconsellable escollir el normal, mai enviament ràpid, ja que quan el paquet entri al país serà probable que ens el parin a la Duana i ens acabin cobrant un sobrecàrrec. En canvi si l'enviament el fem mitjançant correu normal, les probabilitats que ens el revisin a la Duana són bastant baixes, encara que l'inconvenient és que tardarà entre 15 i 30 dies en arribar.

Això sí, també hem de tenir molt de compte a no fer comandes gaire grans. Si volem comprar força productes és preferible repartir-los en diversos enviaments, ja que un paquet voluminós pot resultar vistós i que conseqüentment acabin revisant-lo a la Duana.

I fins aquí els quatre consells bàsics per comprar en pàgines de mòbils xinus, en alguna pròxima entrada ja parlaré dels dos mòbils comprats i de la seva valoració.
Tag : , ,

- Copyright © My Territorial Pissings - Plantilla modificada per -[Àlex]- Powered by Blogger - Designed by Johanes Djogan -