My Territorial Pissings

Igual... ben bé tampoc. Aquest temps, aquestes llargues opos, considero que m'han servit de molt. No han estat cap pèrdua de temps, vagi com vagi el divendres. M'han servit per saber cap ón vull encarar el meu futur, i que costi el que costi acabaré aconseguint-ho. Recordeu una entrada de fa poc menys d'un any en la que parlava de la vocació? Mentiria si ara digués que ja sé quina és la meva, però sí puc dir que tot aquest temps m'ha servit per conèixer molt més una professió, i cerciorar-me de que és la direcció en la que vull encarar el meu futur. Vaig emprendre aquesta aventura amb molts dubtes de si algú com jo en seria capaç, no hi ha res fet i en cas que m'agafin quedarà molt de camí per recórrer (moltíssim!), però apart de servir-me per enriquir-me personal i culturalment (ja es diu que el saber no ocupa lloc! xD) també i sobretot ha servit per creure en les meves possibilitats.

Vull donar-vos les GRÀCIES. Per tots els ànims i energies positives que m'heu transmès durant tot aquest temps. Us ben asseguro que si ho aconsegueixo també serà gràcies a vosaltres. I vull fer-ho ara ja que si el desenllaç no és el que tant desitjo crec que no seria just deixar de fer-ho.

D'això en fa mig any... i aquí estem encara ara!

Quan es parla d'estiu a la majoria ens vé al cap vacances, sol, piscinna, platja, terrassetes, etc... Jo a part de trobar-li molts inconvenients, una de les coses que més em molesta és passar-me tot l'estiu ple de picades. No sé si és que sóc un blanc fàcil, o com es sol dir "apetecible" per lo de la sang dolça.
De fet, sabíeu que els mosquits no intueixen la dolçor sinó que la oloren? Si és així crec que hauré de canviar de colònia xD Tot i que potser és més factible intentar no menjar tant de dolç jeje  Però qui es pot resistir al plaer de la xocolata, o al d'un gelat amb la infinitat de sabors i tots tan bons que hi han? xD

Después mucho esperar, un día como cualquier otro decidí triunfar, decidí no esperar a las oportunidades sino yo mismo buscarlas.

Decidí ver cada problema como la oportunidad de encontrar una solución, decidí ver cada desierto como la oportunidad de encontrar un oasis, decidí ver cada noche como un misterio a resolver, decidí ver cada día como una nueva oportunidad de ser feliz.

Aquel día descubrí que mi único rival no eran mas que mis propias debilidades, y que en estas, está la única y mejor forma de superarnos, aquel día deje de temer a perder y empecé a temer a no ganar, descubrí que no era yo el mejor y que quizás nunca lo fui, me dejo de importar quien ganara o perdiera, ahora me importa simplemente saberme mejor que ayer.

Aprendí que lo difícil no es llegar a la cima, sino jamás dejar de subir.

Aprendí que el mejor triunfo que puedo tener, es tener el derecho de llamarle a alguien "Amigo"

Descubrí que el amor es mas que un simple estado de enamoramiento.

Aquel día deje de ser un reflejo de mis escasos triunfos pasados y empecé a ser mi propia tenue luz de este presente; aprendí que de nada sirve ser luz si no vas a iluminar el camino de los demás.

Aquel día decidí cambiar tantas cosas, aquel día aprendí que los suenos son solamente para hacerse realidad, desde aquel día ya no duermo para descansar ahora simplemente duermo para soñar.

ARRON



Jo també, després de no sé quants mesos aquí torno a ser. Em sap molt de greu haver deixat abandonat aquest raconet durant tot aquest temps. Tampoc hi havia gaire a dir, bueno, no és que ara hi hagi massa, però el que sí hi ha és ganes, i quan hi ha ganes la resta poc importa. Doncs res, prometo noves entrades en breu. Ens veiem!