My Territorial Pissings

Lo bo del programa en qüestió és que pots escoltar el disc que et vingui de gust quan et vingui de gust. Pots crear llistes, mirar les cançons i àlbums més escoltats, accedir a les novetats del moment. Tot sense necessitat d'ocupar espai al nostre disc dur, només cal gaudir de connexió a internet. Sona molt bé oi? Com tot alguna pega ha de tenir... I és la publicitat que de tant en tant va apareixent entre cançons, però res que no sigui suportable... Lo millor de tot és que sembla que té el vistiplau de les discogràfiques, que mica en mica van deixant de veure en internet un enemic sinó un mitjà més de difusió i de negoci. El fet és que han tardat una bona colla d'anys a adonar-se'n que els temps canvien i que allò de vendre àlbums com a xurros ja no tornarà a ser.

Soc mala persona, és més,diria que molt mala persona xD  Quan arriba aquesta època de l'any en que molts acabeu o esteu apunt d'acabar les vacances és quan vinc jo i dic FOTEU-VOS! jajaja Que us pensàveu pas que serien eternes o què? A aixecar el país colla de dropos! xD Ja ho diuen que la enveja és molt dolenta... Mal de muchos, consuelo de tontos, però això que de pena no me'n feu gens! xD

Igual... ben bé tampoc. Aquest temps, aquestes llargues opos, considero que m'han servit de molt. No han estat cap pèrdua de temps, vagi com vagi el divendres. M'han servit per saber cap ón vull encarar el meu futur, i que costi el que costi acabaré aconseguint-ho. Recordeu una entrada de fa poc menys d'un any en la que parlava de la vocació? Mentiria si ara digués que ja sé quina és la meva, però sí puc dir que tot aquest temps m'ha servit per conèixer molt més una professió, i cerciorar-me de que és la direcció en la que vull encarar el meu futur. Vaig emprendre aquesta aventura amb molts dubtes de si algú com jo en seria capaç, no hi ha res fet i en cas que m'agafin quedarà molt de camí per recórrer (moltíssim!), però apart de servir-me per enriquir-me personal i culturalment (ja es diu que el saber no ocupa lloc! xD) també i sobretot ha servit per creure en les meves possibilitats.

Vull donar-vos les GRÀCIES. Per tots els ànims i energies positives que m'heu transmès durant tot aquest temps. Us ben asseguro que si ho aconsegueixo també serà gràcies a vosaltres. I vull fer-ho ara ja que si el desenllaç no és el que tant desitjo crec que no seria just deixar de fer-ho.

D'això en fa mig any... i aquí estem encara ara!

Quan es parla d'estiu a la majoria ens vé al cap vacances, sol, piscinna, platja, terrassetes, etc... Jo a part de trobar-li molts inconvenients, una de les coses que més em molesta és passar-me tot l'estiu ple de picades. No sé si és que sóc un blanc fàcil, o com es sol dir "apetecible" per lo de la sang dolça.
De fet, sabíeu que els mosquits no intueixen la dolçor sinó que la oloren? Si és així crec que hauré de canviar de colònia xD Tot i que potser és més factible intentar no menjar tant de dolç jeje  Però qui es pot resistir al plaer de la xocolata, o al d'un gelat amb la infinitat de sabors i tots tan bons que hi han? xD

Después mucho esperar, un día como cualquier otro decidí triunfar, decidí no esperar a las oportunidades sino yo mismo buscarlas.

Decidí ver cada problema como la oportunidad de encontrar una solución, decidí ver cada desierto como la oportunidad de encontrar un oasis, decidí ver cada noche como un misterio a resolver, decidí ver cada día como una nueva oportunidad de ser feliz.

Aquel día descubrí que mi único rival no eran mas que mis propias debilidades, y que en estas, está la única y mejor forma de superarnos, aquel día deje de temer a perder y empecé a temer a no ganar, descubrí que no era yo el mejor y que quizás nunca lo fui, me dejo de importar quien ganara o perdiera, ahora me importa simplemente saberme mejor que ayer.

Aprendí que lo difícil no es llegar a la cima, sino jamás dejar de subir.

Aprendí que el mejor triunfo que puedo tener, es tener el derecho de llamarle a alguien "Amigo"

Descubrí que el amor es mas que un simple estado de enamoramiento.

Aquel día deje de ser un reflejo de mis escasos triunfos pasados y empecé a ser mi propia tenue luz de este presente; aprendí que de nada sirve ser luz si no vas a iluminar el camino de los demás.

Aquel día decidí cambiar tantas cosas, aquel día aprendí que los suenos son solamente para hacerse realidad, desde aquel día ya no duermo para descansar ahora simplemente duermo para soñar.

ARRON



Jo també, després de no sé quants mesos aquí torno a ser. Em sap molt de greu haver deixat abandonat aquest raconet durant tot aquest temps. Tampoc hi havia gaire a dir, bueno, no és que ara hi hagi massa, però el que sí hi ha és ganes, i quan hi ha ganes la resta poc importa. Doncs res, prometo noves entrades en breu. Ens veiem!

Jo no soc ni he sigut mai supersticiós, encara que sí puc dir que en tinc una de superstició, i fa referència a la frase feta de la que parlo... Les coses no es celebren ni es donen per fetes fins que s'aconsegueixen, del contrari pots acabar quedant-te amb un pam de nas. La paciència no és una virtut massa extesa, però sí molt preuada, i digne de qui sap gestionar-la. Així que, quan portes uns mesos esperant, importa massa esperar una/es setmana/es més? Paciència culés, paciència.

Per cert, suposo que ningú m'ho sabrà contestar, ja que darrerament tenim el senyor Blogger una mica abandonat, però vosaltres teniu problemes per afegir imatges a les entrades? A mi em surt error cada vegada, i només puc fer-ho manualment via html. Res, paciència! jaja

En 5 dies, els que ens agrada el futbol hem viscut 2 partits inoblidables. El de dissabte passat... va ser com un polvo de 90 minuts, llarg i a la vegada intens, molt intens, d'aquells difícils d'oblidar.

Ahir a la nit, amic meu, lo d'ahir a la nit va ser una explosió indescriptible, un orgasme d'aquells que fan història, quan semblava que ja no hi havia res a fer i ja només tocava resignar-se com tantes i tantes d'altres vegades, va aparèixer un puto gusiluz que ens va fer embogir a tots per moments. Què gran que és el futbol! I què gran que és l'Inieste!

Portem un llarg temps que tots plegats publiquem entrades amb comptagotes. Són moltes i diverses les excuses que podem fer servir. Us en sona alguna d'aquestes?

-No tinc temps. La més recurrent i utilitzada. En molts casos certa, però en d'altres utilitzada com recurso fácil per dir "no me toques los huevos con lo del puto blog" xD

-No se m'acud de què parlar. Aquesta crec que és de les més sinceres que hi pugui haver, tot i així penso que sempre hi ha alguna cosa de la que podem parlar, només cal esprémer una micona el cervell ;P

-Em fa peresa. Una altra de sincera 100%, tot i que una mica jeta ja em perdonareu ;P

Segurament en trobaríem moltíssimes més, això de les excuses és un art, hi ha qui el domina a la perfecció i d'altres que no sabem sortir-nos-en amb gaire èxit.

Només espero que no sigui cosa del Feisbuc. Per cert, si a algú li interesa donar-se'n de baixa totalment i no sap com fer-ho aquí va l'enllaç. Sempre va bé saber-ho! En la mateixa pàgina expliquen que si vols eliminar el teu compte per motiu dels canvis que van fer en les condicions del servei, que sàpigues que ja ho han arreglat. I que tu ets el propietari de la informació facilitada i controles què passa amb ella. No trobeu que davant del tu hi falta un només? Jo segueixo sense fiar-me'n massa, ni massa poc ;P

Així doncs, quina excusa és la vostra? ;P

Fins aquí la estirada d'orelles del dia jeje  Demà més i millor!

Avui m'he llevat demagògic...

demagògia
Ús dels mitjans necessaris, especialment afalacs fàcils i promeses sense fonament, per convèncer la gent de la conveniència d'acceptar unes idees, en especial un programa polític.


Qui més qui menys tots hem tingut i tenim els nostres moments de demagògia, tot i no exercir la política, així que no penso que sigui un terme exclusiu dels polítics ni la política en general.

Sovint concloem moltes discussions amb una frase demagògica, que si bé és cert que queden molt maques i semblen força el·loqüents, només busquen fer prevaldre la nostra argumentació.

A què vé tanta tonteria? Doncs a que avui em ve de gust precisament això fer demagògia barata, així que ja aviso d'avantmà que ningú s'ofengui per res del que pugui dir ;P

I és que hi ha un detall dels mitjans de comunicació en general que em treu molt de polleguera, i és que quan es parla d'algun delicte comès, sempre fan menció a la nacionalitat del delinqüent. Sempre? No, sempre no. Quan el delinqûent és autòcton, el seu orígen ja no sembla importar. Ho sento, però a mi això em sembla d'una irresponsabilitat absoluta, que només fa que crear alarma social, i dificultar la ja de per sí difícil integració social de certs col·lectius. I és cert, la culpa no és exclusivament d'uns ni dels altres, cadascú deu haver de posar de la seva part, però detalls com el mencionat no em direu que no els dificulta les coses?

O parlar del "problema de la immigració"? Com que problema? Quina putada veritat? Que hi hagi gent que vingui al nostre país en busca d'un futur mínimament digne, quan jo enguany potser només podré fer un viatget de vacances enlloc de 2 o 3? Ja sé que el tema és molt complex i difícil de tractar, però mai hauríem d'oblidar que en tot moment estem parlant de persones. Que cadascuna d'elles porta a les seves esquenes una història. I que ningú té culpa d'haver nascut ón ho hagi fet, ni de voler una vida millor per ell i els seus.

Res, que de vegades veus unes injustícies tan flagrants que et deixen un absolut sentiment d'impotència.

Així que no us costaria res solidaritzar-vos una mica amb un servidor i tenir-lo al dia pel que fa a rumore rumore! xD  Que a tots ens agrada això de criticar per criticar! jeje

Si ahir vaig dir que començaria amb les remodel·lacions, avui ja m'he posat manos a la obra. I com que l'anterior plantilla la tenia modificadíssima, amb uns quants errors variats, he decidit començar de zero amb una de nova. Aquesta és la que m'ha semblat més apropiada. Poc a poc la aniré deixant irreconeixible ;P

Ja sé que el carnaval ja ha passat, i que molts de vosaltres l'heu disfrutat moltíssim. El nou single dels Killers va de perles per aquestes dates. Mai us heu sentit una mica spaceman?

En definitiva, esta noche tu compañera de trabajo ha sido Broken Strings. A ver si para mañana te buscas una menos pastelaca, últimamente tus niveles de cursilería están llegando a extremos que ni imaginabas, aunque estés encantado con ello.

Post en castellà, no me preguntes porqué? jaja  És tal com m'ha sortit, així de pas el trec una mica del calaix de la tauleta de nit perque el tinc molt oxidat.

PD/ Per fi una setmana normal, com Déu mana! jaja

Millor peli: aquí sí que ho tinc clar, més que res perque tampoc ha estat un any en que n'hagi vist massa, i menys al cine, però em decanto per El Caballero Oscuro, destacar sobretot el paperàs de Heath Ledger com a Joker.

Millor llibre: ja he dit que dels pocs que he llegit... El cuento Número Trece de Diane Setterfield.

Millor anunci: aquesta categoria crec que sobra, però amb el pedazo anunci que van currarse els de la Citroën Berlingo no podia deixar de mencionar-lo jaja

I ho deixo aquí perque lo de millor sèrie, millor programa de tv, etc... segueixen sent els mateixos de l'any passat. Ja ho veieu, sembla que canviem molt en segons quines coses però pel que fa a gustos segueixen sent els mateixos.

El nou any? Ja ho he dit de moment es presenta igual, això sí, els pocs dies que portem ja he patit una mica de 3 mals jaja  estómac, esquena i cap. Per sort ja estan passats i ara espero seguir amb la salut de ferro que gairebé sempre he tingut.

I per avui deixem-ho aquí. Es nota que tenia moltíssimes ganes de bloc? jaja  Entre aprofitar el temps lliure i feina l'he tingut abandonadet un bon temps. Espero ara tornar a posar-m'hi una mica seriosament.

Res, que bona tornada a la feina.